dilluns, 4 de gener de 2010

Despedim el 2009 esquiant a la Muntanya de Liberty

El dimecres dia 30 de desembre vam esquiar a l’estació de Liberty Mountain a Pennsylvainia amb la nostra amiga Connie Lawn i amb neu verge. Gràcies a l’exuberant nevada que va caure a l’àrea de Washington DC la setmana passada, els amants de l’esquí hem disfrutat d’una bona esquiada abans de l’inici de l’Any Nou. Liberty Mountain, coneguda abans com Ski Liberty, és una estació local que permet esquiades d’un sol dia a la gent que viu a la zona metropolitana de la capital dels Estats Units. Normalment per aquestes dates, l’estació fabrica la seva pròpia neu però aquest any els esquiadors hem gaudit de neu natural la qual cosa s’ha traduït en més de 5,000 visites diàries a la muntanya. Malgrat tractar-se d’una estació petita, el recorregut de les pistes i les instalacions, així com el personal que hi treballa, fan l’experiència memorable i divertida. El davant de la muntanya és santuari pels esquiados i snowboarders principiants. Al darrera, els més agosarats troben baixades de totes les dificultats. Tots els tele-cadires són de quatre places, alleugerint al màxim el fluxe de gent i convertint l’espera al peu de la muntanya en una mera conversa amb estranys que comparteixen el nostre mateix hobby. Els monitors que imparteixen les classes d’esquí, puntualment a cada hora, fan l’experiència de la lliçó digne de prova. Les classes estan dividides en vuit nivells, reduint el nombre d’alumnes a un grupet ben íntim, que a vegades fins i tot poden ser classes particulars.

I per primera vegada vam esquiar de nit, sota la llum potent dels focus que s’intercalen amb els canons de neu en totes les pistes de Liberty. A partir de les cinc de la tarda la muntanya es converteix de nit. La foscor del cel puntejada per milers d’estels contrasta amb la blancor enlluernant de la neu en les pistes d’esquí. I aquesta metamorfosi de la naturalesa atrau un perfil d’esquiadors i snowboarders ben different del de la resta del dia. Quina experiència, us la recomanem!

I ara a esperar impacientment la propera oportunitat de visitar Liberty Mountain, que desitgem que sigui ben aviat.

Aina i Montse Puig


Liberty Mountain – preparades per agafar el tele-cadira.

Remontant la pista blava , al davant de la muntanya

L’Aina espera el torn per a tornar a pujar amb el

telecadira I fer una altra baixada abans d’anara dinar.


We say goodbye to 2009 while skiing at Liberty Mountain

On Wednesday, December 30th, we skied with fresh snow at Liberty Mountain resort, in Pennsylvania, together with our friend Connie Lawn. Due to the exuberant snowstorm that hit the Washington DC area last week, the ski lovers were able to enjoy a great skiing time before the New Year. Liberty Mountain, previously known as Ski Liberty, is a local resort that allows people living in the metropolitan area of the USA capital, the experience of “one-day skiing”. At this time of the year, usually Liberty Mountain makes its own snow. However this year the skiers have enjoyed the natural snow, which attracted more than 5,000 visitors a day to the mountain. Although it is a small resort, the slopes and installations, as well as the personnel working there make the experience memorable and fun. The front of the mountain is sanctuary for beginner skiers and snowboarders. At the back, the more adventurous can find runs of all difficulties. All the chair lifts are 4-sitters, and that speeds the flow of the people to the top of the mountain and makes the waiting at the bottom of the slope short enough to establish sporadic conversations with strangers that share the same hobby that we have. The ski instructors are there for the students punctually each hour, and make the experience of the lesson something that is worth trying. There are 8 different difficulty levels for the students, and this brings the class to an intimate number of participants, sometimes mimiquing a private lesson.

And for the first time, we skied at night, under the bright light of the lamp panels that are intercalated with the snow cannons in all the slopes at Liberty. After 5pm the mountain is putting on her nightdress. With the darkness of the ski spotted with thousands of stars contrasting with the whiteness of the snow on the skiing slopes. And this natural metamorphosis attracts a skier and snowboarder profile quite different from that earlier that day. What an experience, we strongly recommend it!

And now, we will impatiently wait until the next visit to Liberty Mountain, that we wish it would be very soon

Aina and Montse Puig

dijous, 6 de març de 2008

Un viatge a Pitcairn







Durant el mes de març una colla d'aventurers vàrem fer un viatge per la Polinèssia per anar a trobar-nos amb els descendents dels amotinats de la Bounty. Es un viatge fet amb catamarà pel Pacífic fins arribar a la illa de Pitcairn que només té 5 km. quadrats. Té una gran riquesa tant de costes de corall com de fauna marina. Està aillada dels continents per més d'uns 6.000 Km a la rodona. En aquella illa només hi viuen 47 habitants i son l'últim reducte anglés que hi ha al Pacífic.

Desprès d'una curta estada a Tahiti on s'hi està amb un clima bó durant tot l'any, hem visitat per l'interior l'illa les muntanyes i els volcans que hi té i son fantàstics. Hi plou molt sovint, pràcticament a diari i hi ha uns salts d'aigua que no se l'acaben i amb uns rius que ja voldriem tenir-los nosaltres. Una altre cosa que ens ha sorprés ha estat el correu que tenen entre ells i per les illes que és en forma de coloms missatgers. No podem oblidar la benvinguda que ens van fer amb flors. Justament el dia en que es feien les eleccions a Espanya, a Tahiti també es feien eleccions municipals on estava prohibida tota beguda alcohólica tant a nacionals com a estrangers i s'hi pot veure un personatge tatuat que es presentava com a independent i es feia anomenar el Rei de Tahiti. Cosa curiosa es que al mateix dia d'eleccions i davant els col.legis electorals hi podies trobar tota una gentada amb una munió de banderes de diferents colors representades per tota classe de partits tot sent una gran festa compartida per tothom.

Desprès varem estar a la illa de Mooreva on es tot un tresor perdut pel bell mig de Pacífic. Aquí hi habitaven caníbals encara no fa 100 anys i per poder-ho veure varem tenir de ficar-nos dins la selva per poder trobar-nos amb el feréstec que era. Hi tenen llocs sagrats que no es poden trepitjar. Hi han unes platges meravelloses de sorra negra i llocs tant emblemàtics com els que va trepitjar el Capità Cook i d'altres grans aventurers del seu temps.

Per fi, i posant camí cap a Pitcairn, reprenem amb un avió turbo-hèlice i ens endinsem en el més perdut de l'oceà que hi pugui haver. Al mig de l'Oceà tot parant-nos a repostar kerosé en un atoló on només hi viuen prop d'una cinquantena de reclusos, perque ja em direu què hi fan allà sense poder-ne sortir? Ens van venir a saludar a l'aeroport, si es que s'en pot dir així i mentre repostavem amb bidons nosaltres caminavem per la platja. Tot una aventura. Fins i tot un policia ens va acompanyar amb el seu cotxe 4x4 pels voltants de l'atoló, tot estant a menys de 100 km de l'atoló de Mururoa, prou conegut per els experiments nuclears fets allà no fa pas massa temps. Ens vàrem enlairar cap a Mangareva ja ens esperava el vaixell de la Bounty Bay (Més que una odisea) això es té de viure per poder-ho contar. Quatre dies en alta mar amb un onatge que ens feia anar d'un cantó a l'altre i semblava una closca de nou en mig de la immensitat de l'aigua. Vomitant, anant a dormir a sota l'aigua, doncs com que era catamará, els llits els teniem a sota els flotadors. Cada vegada que menjavem ho treiem, en fi, tota una odisea.
Un cop arribats i divisada la illa de Pitcairn, vàrem tenir d'esperar que ens vingués a buscar una llanxa si es que aixi s'en pot dir, més aviat era una barcassa tot salvant les onades de tres metres o més, que per poder desembarcar. Només ho podia fer aquella i per l'únic lloc que tenen. Deu n-hi do. PER FI TOQUEM TERRA. Hens han vingut a buscar els habitants de l'illa i amb el seu únic medi de locomoció (Quads) ens han portat cap a casa seva ja que l'alcalde ens ha assignat a cada un una familia. De moment a l'arribar a terra tot se'ns movia i el primer que hem fet ha estat anar a descansar i refer-nos dels dies passats a la mar.
Aquesta illa es un privilegi de la naturalesa, tenen de tot el que la naturalesa els hi pot donar, encara que si necessiten alguna cosa de fora no deixa de ser un problema, penseu que els aliments com la llet, conserves, i altres estan caducats de fa més de un any i no passa res. Tenen una molt bona producció de mel, tenen gallines i fan els ous del dia. Els carrers son molt drets i per això fan servir els quads i encara que t'embrutes molt doncs no hi ha cap carrer asfaltat, tot és terra vermella.

Es dificil tenir cobertura telefonica, la llum la donen de 8 a 10 del mati i de 5 a 10 del vespre. L'alcalde és la persona que en té cura de que en tinguin, doncs fa anar els generadors. Tenen una botiga i l'obren una hora, tres dies a la setmana. Ja podeu veure en una pinzellada com és aquest pais. Tot és comunitari, no es pot vendre ni traspassar res. El que els hi arriba es pràcticament de Nova Zelanda. Accepten diners tant d'un lloc com d'un altre, això si, no conéixen els diners de plàstic.
Espero que us hagueu fet una petita idea del lloc on ens trobem.

Els rètols al més pur estil anglés i es poden veure per tot arreu així com també es veuen els WC al bell mig de la selva. Podem trobar-nos amb piscines naturals però del mes ferèstec. L'oficina de correus amb el seu encarregat a l'estil dels de la Bounty, amb tatuatges molt comuns en aquests indrets i molts piercings.

També hem visitat el centre de salut i la doctora ens ho ha ensenyat molt amablement, cosa que si hi ha algú, per exemple, que te un atac d'apendicitis, només el seden i esperen que vingui algun vaixell que el porti cap a Nova Zelanda i pot tardar molts dies, mesos, pero falta saber si en vindrà algun i quan vindrà.

També es poden veure altres platjes-piscines naturals on s'hi reunien els amotinats i feien tractes.

Hi ha una flora fantàstica com una immensitat de flors meravelloses on les abelles hi fan la més deliciosa labor de treure el néctar i fer una mel que t'hi llepes els dits, la fruita del pá tant coneguda històricament per els del vaixell de la Bounty que per aquesta raó l'anaven a buscar allà, el café, que te'l podies fer tu mateix sortint de la casa on estaves i collies els grans, els torraves i els molies i te'l feies tu mateix, la tomba d'Adams, la seva esposa i la seva filla, tombes dels amotinats, el canó de la Bounty, la seva campana...

També hi podem contemplar arbres monumentals, l'escola-bressol per pàrvuls on només hi han dos nens, l'altre escola amb cinc nens (en total 7 en tota l'illa) La canalla estan per tot arreu. S'adapten a tot.

Podem veure també coves prehistóriques, la cova del Christian penjada per l'espadat.
La cofradia de pescadors que ens va convidar a un berenar al port de la pesca que haviem fet al matí, les barques sota coberta a l'entrada al port i el vaixell de la Bounty esperant-nos tota la setmana darrera l'illa però a l'altre banda a resguard del vent.

Altres indrets de vora mar tot picant de les fortíssimes onades, una especie de paisatge de Mart, entrada de l'aigua per el mig de la lava ho feia més ferèstec, una tortuga gegant provinent de les Galàpagos i que té aproximadament 150 anys i en pot viure fins uns 300, crancs, cabres salvatges...

En un lloc on no hi ha cobertura ni per via satélit, al vespre hem pogut veure a simple vista com passava el satélit de SO. cap a NE. tot brillant per els raigs del Sol que li tocaven.
En poques paraules, aquella gent viuen en un paradís.
Per molts anys siguin així de feliços.

dimarts, 13 de febrer de 2007

La Sanitat a Manresa (URGÈNCIES)


La Sanitat a Manresa (URGÈNCIES)
•On son els hospitals públics ?•Tres hospitals privats i mal organitzats.•No sembla que tractin amb persones.•Crea desesperació i més nerviosisme.•A quí recau la responsabilitat ?•Què s’entén per urgències ?•On hi ha aparcament als hospitals ?•No sería millor fer els hospitals fora de Manresa per una millor fluïdesa ?•Per Setmana Santa tots els restaurants, cines, i d’altres, es treballava i en canvi els serveis sanitàris estaven sota mínims.•Quins arquitectes han dissenyat l’accés d’aquests centres i quina responsabilitat els hi recau ?•Quant de temps fa que passa això sense haver-hi posat cap remei ?•Quins interessos hi ha en tot aquest afer ?•On comença i on acaba el tercermundisme ?•Els que sempre hem pagat, així ens ho reconeixen ?•Quina responsabilitat recau amb uns serveis d’assistència d’urgència que un pacient esperi al metge durant set hores i acabi morint ?•Per això corren tant les ambulàncies i a l'arribar a Urgències tenen d'esperar tantes hores per atendre als pacients?•Cóm és possible que en un lloc d’urgències no disposin d’insulina ? Aixó es pitjor que els paissos tercermundistes.•Perquè tarden tant les ambulàncies per portar un pacient d’un hospital a l’altre ? I de netejar una habitació per poder-ne disposar d’ella ?•Manresa vol ser vegueria ? Si no té ni la capacitat per ser la Capital del Bages per la seva manca d’infraestructures bàsiques.•Una empresa privada si veu que el seu Gerent no val, li dòna una puntada de peu i el fot al carrer en menys que canta un gall. Perqué no ho fan ? Qui té la responsabilitat i l’interés perqué això funcioni aixi ? Els polítics ? Doncs ja va sent hora de desenmascarar-los.•On están els drets humans ?•On està el síndic de greuges ?•On està la justícia ?•Es que tota aquesta gent no trepitjen a terra i no ho veuen ?•Qué s’els hi te de dir encara ? Tant curts de vista son ?•Qué voleu que fem la societat ? una altre vaga ? Una altre manifestació ?•Es que no tenen gens de seny ?•Estem en un món on tot son normatives a l'estil robòtic i si passa alguna cosa, els culpables sempre som nosaltres. És que no els hi queda rés de responsabilitat per a ells ? Potser la més gran !•Com és que l’Administració no veu tot aixó quan és de domini públic des de fa molt de temps. És que té pà a l’ull ?•Com és que es culpin els uns als altres (els polítics) i ningú fa rés per arreglar-ho ? •Tot això sembla que estiguem en una dictadura democràtica. •AMB LA VIDA DE LES PERSONES NO S’HI JUGA !
Altres conseqüències:
*Com és que per el comerç exigeixen fer cursos de prevenció de riscos laborals i en canvi al sector de la construcció els permeten anar sense casc i moltes altres coses entre elles la de no netejar la brutícia que generen mentre nosaltres respirem la pols del ciment que ens llencen les grues,llavors hi ha persones que agafen fibròsi pulmonar amb les conseqüències que això comporta ? *Quí té la responsabilitat d'aquest horrible caos?*Ens trobem indefensos en molts aspectes davant d'una gran confusió provocada pels que intenten, volen ó no saben manar.

dissabte, 5 de desembre de 1998

Viatge pel Bhutàn


Es un pais de l'Himaláia on es molt interessant visitar-lo per conéixer les costums, el clima, la seva gent i per descomptat, el paisatje.
Un lloc encara per gaudir-ne de la natura i de les seves costums ancestrals. Només s'hi pot arribar per avió des de Bangkok via Calcuta o des de Delhi via Katmandú.